divendres, 6 de març del 2020
Dubtes sobre el principi de proporcionalitat
Quant més important és un pàrquing que un palau de congressos?
dimarts, 11 de setembre del 2018
dissabte, 14 de juliol del 2018
dijous, 1 de febrer del 2018
Llums de Nadal ?
Som al febrer i encara queden penjades unes llumetes de Nadal.
El mes curiós es que la bateria està penjada d'un arbre i una Placa Solar es a terra sense que encara les hagin robat.
Cultura del manteniment
A Tarragona, si una cosa es trenca, mai es retira, si no que s'arracona.
Rambla Nova. Font del Centenari.
Proteccions Inutils
New Jersey - A la Rambla Nova. Font del centenari.
Lletjos i mal posats.
Se suposa que son per protegir d'atemptats amb vehicles.
Posats d'aquesta manera son horribles sense complir la seva funció.
Tan costa d'entendre ?
dimarts, 19 de desembre del 2017
[OUUNI - Objectes Urbans d'Us No Identificat] # 1
Els arqueòlegs urbans diuen que era un poste senyalitzador de la parada d'un extinct bus comercial, però els més esbojarrats diuen que es un Museu d'Art Post-Modern al aire lliure...
dimarts, 7 de març del 2017
La CIUTAT DE TOTS I DE TOTES………. Benvinguts a Springfield
Avui al matí, tan és el dia perquè podia
tractar-se de qualsevol matí, he tingut la oportunitat de poder veure “in-situ”
com uns operaris ben predisposats en la seva tasca, s’han afanyat a millorar
l’accés a un edifici “públic” eliminant la barrera existent per poder
accedir-hi en cadira de rodes. Però, vet-ho aquí que, per fer això no se’ls hi acut millor solució que crear-ne una
de nova, de barrera arquitectònica, al espai urbà. Concretament a la vorera,
sí, allà per on es suposa que em de poder circular els vianants amb comoditat i
seguretat. Com s’acostuma a dir, han despullat un sant per vestir-ne un altre.
Com
que aquestes qüestions referents a l’accessibilitat em preocupen i, en la mesura
en que puc, me’n ocupo, aquest fet m’ha escalfat més del que em convé. I per
postres, en arribar a casa, veig en el noticies comarques de la tv autonòmica
com l’ alcalde de Tarragona, en una conferència, es lamentava amb raó, per la
quantitat de diners que s’han de destinar pels actes incívics que es produeixen
a la ciutat. Dient tot seguit que, la ciutat es de tots i de totes. Això ja
m’ha escalfat més i m’ha deixat com als espagueti, “al dente”.
Sense
treure importància, perquè la té, a la inversió que representa tenir que fer
front a resoldre els actes incívics que es produeixen a la ciutat, jo a banda
proposaria que fem una reflexió, …….es que a ningú se li ha acudit valorar la
despesa que representa per la ciutat la creació de barreres al espai urbà? El
que representa econòmicament tenir que eliminar-les? El que representa, pels
ciutadans, que s’executi una intervenció al espai urbà adoptant una solució mal
dissenyada? Podrien seguir-ne moltes d’altres de preguntes reflexives, però
això no faria més que allunyar-me del cas concret al que em que vull referir.
Tornem
al lloc on aquells treballadors es limitaven a fer el que algú els havia
manat, i que no era altra cosa que fer accessible l’accés a La Cámara Oficial
de Comerç de Tarragona pel Carrer d’Antoni Rovira i Virgili. Fins aquí
tot genial, podrà ser utilitzat per “tothom”. Ja seria hora!!!, quan jo vaig
haver d’entrar en aquest edifici per aquest lloc, ja fa un temps, tot hi que ja
tenien l’obligació de tenir-ho solucionat, l’opció que se’m va oferir i que em
vaig veure obligat a utilitzar per poder entrar en cadira de rodes, va ser la
de formar una rampa improvisada, al estil d’un “Lego”, amb uns trossos de tauló
de fusta. Comoditat i seguretat amb aquesta mena d’opció –cero patatero-
com la que ofereixen alguns establiments comercials de la ciutat amb el
mateix sistema.
Però,
I la solució adoptada? Quina a estat per aconseguir fer accessible aquest
accés? Doncs, ….què es podia esperar d’aquesta ciutat que es de tots i que és
de totes i que cada vegada s’assimila més a la Springfield de la família
Sipmson? Sigui perquè han tirat pel dret, sense dir res a ningú o perquè algú
s’ha posat una bena als ulls i ha mirat a un altre cantó, no han trobat altre
solució que “expropiar” una superfície de vorera per tal de fer una rampa
d’accés per salvar el desnivell de la porta d’entrada al edifici. Una rampa a
tres pendents que no pot ser on és, amb una senyalització podotàctil sense
volta ni solta i cap contrast cromàtic.
Potser que alguns dels que tinguin certa
edat puguin recordar el que deia en Paco Martínez Soria, ………..que el pasillo es pa pasar y no pa poner
sillas!!! Perquè
sempre ensopegava amb les cadires d’un passadís. Doncs sembla ser que, a
Springfield encara hi ha qui no acaba d’entendre que és i quina finalitat té la
vorera. A aquestes persones els voldria recordar que la vorera, i en concret,
la banda de pas per a vianants, adossada a la façana, és per a que tots els
vianants, i quan dic tots, incloc a tots, perquè tots, en un moment o altre som
vianants, puguem circular amb seguretat i comoditat sense tenir que
sortejar obstacles.
Doncs,
senyors……..!!!!!! als qui no s’han ocupat per assessorar-se com cal o de fer-ho
amb qui calia; als qui tot i ser sabedors de que no és correcte fer-ho d’aquesta
forma, han tirat pel dret i han actuat pensant ben poc o gens amb les
conseqüències de la seva obra; als qui ho haurien d’haver controlat com cal i
s’ han despreocupat del tema i limitat a mirar cap a un altre cantó. Es pot dir
alt, alçant la veu tant com es vulgui, però no es pot dir més clar. La vorera
és pels ciutadans que hi circulen.
És
cert que la normativa vigent, sense entrar en detall de quina és i del que
aquesta disposa en concret per no allargar-me massa, en alguns casos, per tal
de suprimir barreres arquitectòniques i millorar les condicions
d’accessibilitat d’un edifici, permet ocupar part d’un espai públic, però
aquest cas en concret que comento de la Cámara Oficial de Comerç de Tarragona
no es pot considerar un d’aquests casos, ja que la barrera a eliminar, tot i
que la solució a adoptar hagi de significar tenir que intervenir en la
estructura de l’edifici, es salvable amb una intervenció a dins l’edifici,
sense tenir que envair la vorera.
Està clar que, en casos com aquest, la
inversió econòmica de fer una petita rampa dissimulada a la vorera és més barat
que tenir que intervenir en la estructura de l’edifici o en la redistribució i
disseny interior d’aquest però, com es sol dir en castellà… “que cada palo aguantes su vela”.
Els vianants no en tenim la culpa i no ens em d’empassar el mort de tenir un
pegat més a la vorera que, per altra banda, i aquesta es la qüestió principal,
no deix de ser un element que dificulta la marxa i representa un perill per a
les persones grans, persones amb mobilitat reduïda, persones amb problemes de
visió, persones invidents, persones en cadira de rodes o que empenyen cotxes de
nadons o nens petits….Segueixo?? No, crec que no cal. Ara el que ens queda es
mantenir els ulls ben oberts i esquivar aquest element per continuar la marxa.
Però es que a demés, si això es permet,
representa un greuge important i discrimina els drets de moltes comunitats de
propietaris que, en la mateixa situació i en molts casos recursos econòmics
limitats, la única solució que els és permesa per tal de eliminar les barreres
arquitectòniques per accedir al seu edifici, amb el criteri reglamentari
establert de respectar l’espai urbà i no envair la vorera, és la de tenir que
intervenir en la estructura de l’immoble o haver de disposar d’altres elements
mecànics per salvar els desnivells. Amb la despesa econòmica important que això
significa per la comunitat.
Sí,
diuen que feina feta no te destorb. I, el fet, fet està. Però és realment així
com em de permetre que això quedi a Rovira i Virgili? No en tenim prou de tares
en aquest carrer, i d’altres repartides arreu de la ciutat, que n’hem d’afegir
una més en el cens obert de “pífies”?.
Ara
que ja no em sento tant escalfat com a l’inici, em pregunto si no estaré fent
una muntanya d’un gra de sorra però es que, en realitat, en aquesta ciutat
patrimoni de la humanitat que és de tothom, el que sembla es que alguns estan
obligats a fer i complir els reglaments i ordenances municipals, mentre que
d’altres, ja sigui per pròpia iniciativa o perquè algú els ho permet, es veu
que no. Amb el resultat de que, granet a granet, disposem ja d’una veritable
muntanya. De “pífies”, es clar.
divendres, 23 de desembre del 2016
Es aquest un sistema informatiu Smart?
Una senyal d'informació a la Plaça Prim trencada que no informa quasi res:
Es aquest un sistema informatiu Smart? (Plaça Prim) pic.twitter.com/qOoRK825Dh— Jordi Planas Manzano (@JPlanas) December 23, 2016
dimarts, 30 d’agost del 2016
dissabte, 28 de maig del 2016
Cultura del manteniment (Tanquem-ho i aixi no caldra reparar)
Ascensor de baixada als jardins de l'Amfiteatre
dijous, 12 de maig del 2016
dissabte, 26 de març del 2016
divendres, 25 de març del 2016
EMT: Recull d'accessibilitat del mes
@TGNMobilitat Bus #352 Avisadors parades visual i acústic no funcionen.— Jordi Planas Manzano (@JPlanas) March 14, 2016
@TGNMobilitat Parada EMT Enric d'Ossò (sentit HJ23)... Quants anys denunciant que és inaccessible? pic.twitter.com/oljlXZPmBZ— Jordi Planas Manzano (@JPlanas) March 21, 2016
.@tgnmobilitat Anunciador parades visual no funciona al bus #342— Jordi Planas Manzano (@JPlanas) March 22, 2016
.@TGNMobilitat Anunciador parades visual no funciona al bus #364 (Avui ja van dos)— Jordi Planas Manzano (@JPlanas) March 22, 2016
De moment cap resposta, ni tan sols confirmació de rebuda del tuit com altres vegades, sense comentaris...
dilluns, 15 de febrer del 2016
La Rambla de les Paradetes, o la Rambla de les persones ?
Quan no son unes paradetes, son unes altres, pero el cas es que la Rambla no es pot utilitzar normalment per circular-hi a peu o, senzillament, per passejar-hi, que es la seva funció.
Aquest es el concepte de "Patrimoni de la humanitat" que te l'Ajuntament de Tarragona: La Cutrería !!!
No reparis - Tanca-ho !!!
La solucio de l'ajuntament de Tarragona a qualsevol problema de manteniment, sempre es la mateixa:
.
No reparem - Tanquem-ho.
Varen fer igual amb la passarel·la de la platja.
Es indigne i es indignant
.
No reparem - Tanquem-ho.
Varen fer igual amb la passarel·la de la platja.
Es indigne i es indignant
dimecres, 13 de gener del 2016
La teoría de las ventanas rotas.
Según la teoría, si alguien rompe el vidrio de una ventana en una vivienda y no le pone uno nuevo, próximamente no habrá ni una ventana completa en esa casa.
En otras palabras, claras señales de desorden y caos provocan a los demás a que se olviden de las normas. Como resultado, empieza una reacción en cadena por la cual una «decente» zona urbana puede convertirse en un sitio espantoso donde la gente tendrá miedo de salir a la calle.
La teoría acerca del caos que se propaga tal como una epidemia fue formulada en 1982 por J. Q. Wilson y G. L. Kelling. En la redacción de Genial.guru nos encanta mantener el orden porque es maravilloso, y he aquí las evidencias.
Metro de Nueva York en 1980. © Christopher Morris
A mediados de la década de 1980, en el metro de Nueva York se cambió la directiva. El nuevo jefe David Gunn empezó a luchar contra el grafiti. La idea no le agradó tanto a la sociedad urbana, le aconsejaban que mejor se ocupara de asuntos más importantes tales como fallas técnicas, seguridad contra incendios, el nivel de la delincuencia; y que no gastara los impuestos en tales «tonterías». Sin embargo, Gunn era insistente:
- «Un grafiti es la señal del fracaso del sistema. Si quieres empezar el proceso de reconstrucción de una organización, tienes que empezar con la victoria sobre el grafiti. Sin haber ganado esta batalla, ninguna reforma triunfaría. Estamos dispuestos a poner en marcha nuevos trenes con el costo de 10 millones de dólares cada uno, pero si no los protegemos contra el vandalismo, ya sabemos qué les espera. Durarán un día y luego los echarán a perder».
Así fue como Gunn dio la orden de limpiar vagones. Ruta por ruta. Tren por tren. Se limpiaba cada vagón a diario. «Para nosotros fue tal cual un acto religioso», narraba más adelante.
Al final de cada ruta fueron instalados los puntos de lavado. Si algún vagón llegaba con inscripciones en su exterior, los dibujos se quitaban inmediatamente; si no, el vagón se retiraba del uso. Los vagones «sucios», llenos de grafiti, nunca se mezclaban con los limpios. Gunn le hacía llegar a los vándalos un mensaje muy claro.
- «Una vez en Harlem, donde los vagones estaban estacionados en la noche, en la primera noche aparecieron unos adolescentes que mancharon los vagones con una pintura blanca. A la noche siguiente, cuando la pintura se secó, regresaron y resaltaron sus contornos, y luego de un día ya lo estaban pintando. Es decir, trabajaron 3 noches en esos grafitis. Nosotros estábamos esperando a que terminaran su «obra». Luego agarramos un rodillo para pintar paredes, y pintamos nuevamente el tren de un color uniforme. Los chicos se entristecieron y algunos incluso lloraron, pero nosotros cubrimos todo de pintura. Este fue nuestro mensaje para ellos: «¿Quieren pasar 3 noches en el nuevo „diseño“ del tren? Háganlo. Pero nadie lo verá de todas maneras».
El segundo punto importante de la nueva administración fue la lucha contra los polizones, pasajeros que viajan sin pagar su pasaje, porque esto también es una señal de que el sistema está desordenado. Las personas creían que si alguien no pagaba el transporte, tampoco ellas lo iban a pagar, y el problema aumentaba cada día más. En 1990 William Bratton fue contratado como policía de tráfico.
¿Cómo resolvió el problema? Ubicó al lado de los torniquetes 10 policías infiltrados para que atraparan a los delincuentes, los esposaran y los pusieran en una fila a lo largo de la plataforma. Después de esto, los llevaban a un autobús de policía donde los revisaban y les tomaban huellas digitales. Muchos de los detenidos traían armas de fuego. Otros tenían problemas con la ley.
- «Para los policías esto se convirtió en un auténtico Eldorado», comentaba Bratton,«Cada detención parecía más bien una bolsa de palomitas que contenía un regalo. ¿Qué juguete me tocará este vez? ¿Una pistola? ¿Una navaja? ¿Tienes permiso para portar armas? Wow, eres un asesino. Rápidamente los chicos malos se volvieron más inteligentes y empezaron a dejar sus armas en casa y pagar por su pasaje».
En 1994 Rudolph Giuliani fue elegido como alcalde de Nueva York. Llevó a Bratton a trabajar con él y lo nombró jefe de la policía de la ciudad. Le ordenó desarrollar una estrategia a escala de toda la ciudad, la reacción en cadena fue detenida y Nueva York se convirtió en la ciudad más segura de Estados Unidos.
Cómo funciona esta teoría
Los científicos holandeses llevaron a cabo una serie de experimentos que demostraron que muchas veces las personas rompen las reglas al ver que los demás hacen lo mismo. Al mismo tiempo, el «mal ejemplo» se contagia: al percatarse de que se rompe una regla, las personas se permiten romper algunas otras también, y la sensación de impunidad envía un «llamado» a cometer delitos más graves.
- Si un edificio tiene una ventana rota, se tiene que reemplazar lo más pronto posible por una nueva. Si en un callejón aparece basura, se tiene que recoger antes de que las personas empiecen a tirar en plena calle sus muebles viejos o residuos nucleares.
El primer experimento fue llevado a cabo en un estacionamiento de bicicletas en una tienda. Se retiraron todas las urnas de basura y a cada bicicleta se le pegó un volante publicitario. Es decir, las personas podían tirar esos anuncios en plena calle o decidir llevárselos. Es importante destacar que al principio la pared de la tienda estaba limpia: tenía una señal que prohibía dibujar sobre ella. De 77 ciclistas sólo 25 se portaron mal y tiraron la basura, es decir, un 33% de ellos.
Luego el experimento se repitió a la misma hora del día, pero la pared fue llenada de dibujos caóticos. Esta vez un 69% de los ciclistas tiró la basura en plena calle.
- Por consiguiente, al mirar que alguien había violado la regla de no dibujar sobre la pared, los ciclistas se sintieron estimulados a romper otra regla: no tirar basura en la calle.
El segundo experimento tenía que demostrar si la teoría de las ventanas rotas se aplica sólo a las normas comunes o también se extiende a las reglas locales establecidas en alguna situación o lugar en particular.
Los investigadores obstaculizaron la entrada principal a un estacionamiento de autos dejando una gran rendija por ahí. Al lado ubicaron una señal que decía «Prohibida la entrada, rodear 200 m a la derecha» y otro cartel «Prohibído amarrar bicicletas a la valla». El experimento se llevó a cabo en dos modos: «reglas cumplidas» y «reglas infringidas».
- En el primer caso, a un metro de la valla se encontraban cuatro bicicletas no amarradas. En el segundo, las mismas bicicletas fueron amarradas a la valla. El resultado nuevamente fue positivo: en la primera situación, solamente el 27% de los autos entraron por la rendija, en la segunda, un 82%.
El tercer experimento se parecía al primero pero las señales de «infracción de las normas» no eran visuales sino auditivas. En Holanda, la ley prohibe el uso de petardos y pirotecnia en las semanas previas al Año Nuevo (los infractores son multados).
- Resulta que los ciclistas tiran papeles con más frecuencia si escuchan el sonido de explosión de un petardo.
En los próximos dos experimentos las personas fueron tentadas a cometer un robo menor. Desde un buzón se veía un sobre en el cual se asomaba un billete de 5 euros. Los investigadores observaban las personas que pasaban por ahí y calculaban el número de robos. En la situación «reglas cumplidas» el buzón lucía limpio y no tenía basura tirada. En la situación «reglas infringidas» el buzón o estaba lleno de graffiti, o tenía un montón de basura. Los resultados fueron muy convincentes nuevamente.
- En la situación «reglas cumplidas» sólo un 13% de las personas se adueñaron del sobre tentativo. Al mismo tiempo que un buzón pintado provocó un 27% de robo; y la basura tirada alrededor, otro 25%.
Por lo tanto, las inscripciones sin sentido o basura tirada duplican el número de robos.
Estos sencillos experimentos demuestran que la infracción de las normas sociales puede crecer tal cual una bola de nieve, y es necesario combatir sus primeras manifestaciones.
Una conducta antisocial pronto puede convertirse en una costumbre, y entonces el sistema empezará a apoyarse a sí mismo. Cada uno de nosotros debe recordar: al tirar una lata de refresco al césped o al escribir una grosería en una pared, contribuimos al aumento de la delincuencia y desorden universal.
Una conducta antisocial pronto puede convertirse en una costumbre, y entonces el sistema empezará a apoyarse a sí mismo. Cada uno de nosotros debe recordar: al tirar una lata de refresco al césped o al escribir una grosería en una pared, contribuimos al aumento de la delincuencia y desorden universal.
dilluns, 21 de desembre del 2015
Horaris dels transports públics per les festes
Com sempre, a tot arreu els allarguen, per exemple a Barcelona:
En canvi, a Tarragona no podem sortir a sopar fora si depenem del transport públic:
Avui el servei del #metrobcn acabarà a les 23.00 h. pic.twitter.com/Egg2PsSWrI #Transportpúblic pic.twitter.com/GBh57O2smI— Barcelona Mobilitat (@BCN_Mobilitat) December 24, 2015
Horaris especials del metro i els autobusos de TMB la vigília de Nadal: https://t.co/318jAiohH4 (via @TMB_Barcelona)— Barcelona Mobilitat (@BCN_Mobilitat) December 21, 2015
En canvi, a Tarragona no podem sortir a sopar fora si depenem del transport públic:
Horaris especials bus 24 i 31 desembre: https://t.co/ERqcn9eUUf / i 25 desembre i 1 gener: https://t.co/ERqcn9eUUf #TGNenBUS #INCIDbusTGN— Tarragona Mobilitat (@TGNMobilitat) December 18, 2015
dimarts, 22 de setembre del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)